Representant de la primera branca de la família Olives. Fill de Bernardo José Olives Martorell (1753-1815) i de Mariana Olives Olives (1766-1810). Marit d'Eugenia Vigo Squella (1790-1875), pare de Bernardo José Olives Vigo (1820-1895) i avi de José Olives Magarola (1856-1933).

Segon comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura, i Rafaela Squella Olives (1770-1824). Marit i cosí de Francisca Olives Seguí (1806-1858), filla de Guillermo Olives Olives (1771-1825), germà del primer comte de Torre-saura, i de Catalina Seguí Seguí (1767-1840).
Va succeir al primer comte el seu fill primogènit, Bernardo Magin Olives Squella. Durant la seva etapa al front del comtat es va materialitzar la configuració actual del palau de Torre-saura, després d'un llarg procés de permuta de terrenys per a l'alineació de la seva façana de la plaça des Born. El segon comte de Torre-saura va ser qui va tenir l'honor d'allotjar en la seva flamant i recentment acabada residència la família reial espanyola en la seva visita a l'illa l'any 1860.
No obstant, no va ser només aquesta el palau de Torre-saura el centre dels esforços del segon comte de Torre-saura. Com son pare, va ocupar el càrrec de conseller en la Universitat General de Menorca i va impulsar la introducció a l'illa dels carruatges per al transport de passatgers. També va ser el promotor d'una part de les imponents barraques de pedra seca per a usos ramaders, úniques a la Mediterrània, que va manar aixecar en els seus llocs principals, les quals han suposat, juntament amb altres de la zona nord de Ciutadella, la declaració del paratge de Punta Nati com a bé d'interès cultural de Menorca en la categoria de lloc d'interès etnològic l'any 2020, a més de ser un dels principals exemples presentats pel Comitè Intergovernamental de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO en la candidatura internacional per a la inscripció de la tècnica de la pedra en sec en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una declaració que es va fer efectiva l'any 2018.

Tercer comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Carolina Saura Carreras (1825-1906). Germà de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i nebot de Guillermo Magín Olives Olives, germà del seu pare.
Amb la primerenca mort del primogènit del segon comte, el títol comtal va passar al seu net de tretze anys, Bernardo Magin Olives Saura. De salut fràgil, va morir amb tan sols vint-i-cinc anys, fadrí i sense descendència. La mort prematura del jove comte comporta la inexistència de fets destacats durant la seva etapa al front del comtat. Durant aquest període destaca la figura de la seva mare, Carolina Saura Carreras (1825-1906), autèntica valedora i vetlladora del comtat durant prop de mig segle, des de la mort del seu sogre fins al seu òbit a l'edat de vuitanta-un anys. És conegut l'episodi de 1870, segon any de la revolució de 1868, quan va intentar celebrar les festes de Sant Joan al lloc de Torre-saura, i que van ser dissoltes per la guàrdia civil.

Cinquè comte de Torre-saura.
Marit de Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952), setena marquesa de Moyá de la Torre. Fill primogènit de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i pare de José Mª Olives Ponsich (1914-1995), sisè comte de Torre-saura.
Bernardo Ignacio Olives i Olives va succeir son pare en el títol i va ser el comte més longeu de la història del comtat. Al llarg de la seva vida va acumular nombroses distincions i càrrecs, que culminarien amb el nomenament l'any 1929 com a membre de l'Assemblea Nacional Consultiva durant el regnat d'Alfons XIII.
El 1909 contreu matrimoni a Barcelona amb Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952). Aquest enllaç significaria la concentració en una única família d'un important patrimoni immobiliari, a més de la dimensió social del llinatge realçada per habituals visites i estances de membres de la família reial. Home de caràcter altruista, Bernardo Ignacio Olives fou el que avui qualificaríem com un autèntic emprenedor. El seu temperament innovador el va dur a realitzar inversions tan sorprenents com deficitàries —la primera línia regular d'autobusos, la instal·lació de la primera xarxa telefònica de Ciutadella o la producció industrial de mantega crua amb la marca «Las Tres Alquerias», entre altres projectes —, unes aventures empresarials a les quals, tanmateix, va haver d'acudir al rescat en més d'una ocasió la seva esposa.
Les penúries derivades de la Gran Guerra (1914-1918), l'epidèmia de grip de 1918, els tràgics esdeveniments viscut en el palau de Torre-saura durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i els anys de postguerra van marcar de forma dramàtica i reiterada un període del comtat el futur del qual s'aventurava certament brillant.
El matrimoni va tenir quatre fills. La filla gran, Mª Dolores (1910-1979), es va casar amb Luis Cotoner Cotoner (1910-1981), novè marquès de Bèlgida, germà del preceptor del rei Joan Carles, Nicolau Cotoner (1905-1996), i besnet del general Cotoner, acompanyant de la reina Isabel II en la seva visita l'any 1860. El segon fill, Gabriel (1911-1953), qui havia heretat de la seva mare, morta l'any 1952, el marquesat de Moyá de la Torre, estudià per advocat i havia de ser l'hereu del comtat, però va morir prematurament, fadrí i sense fills, en un accident durant una cursa d'automòbils a la Dehesa de Madrid. El va succeir el seu germà i tercer dels fills, José Mª (1914-1995), que també va morir sense descendència. Per últim, i amb una considerable diferència d'edat respecte als seus germans, hi havia Bernardo (1928-1988), que també va morir fadrí i sense fills.

Representant de l'Administració menorquina davant la cort del rei Felip II. Comisionat del rescat dels captius de Menorca després de l'assalt otomà de 1558. Paborde de Menorca (administradors del béns de l'Església de Menorca). Cosí de Marcos Olives Totxó (c. 1531-1583), considerat el progenitor de la primera branca de la família Olives, de la qual derivaria la segona branca amb la unió dels llinatges Olives i Quart. A la segona branca de la família Olives pertanyen els diferents representants del comtat de Torre-saura.

Novè marquès de Bèlgida.
Marit de Mª Dolores Olives Ponsich (1910-1979), primogènita de Bernardo Ignacio Olives Olives (1881-1966), cinquè comte de Torre-saura. Cunyat de Bernardo Olives Ponsich (1928-1988) i de José Mª Olives Ponsich (1914-1995), cinquè comte de Torre-saura.