Segon comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura, i Rafaela Squella Olives (1770-1824). Marit i cosí de Francisca Olives Seguí (1806-1858), filla de Guillermo Olives Olives (1771-1825), germà del primer comte de Torre-saura, i de Catalina Seguí Seguí (1767-1840).
Va succeir al primer comte el seu fill primogènit, Bernardo Magin Olives Squella. Durant la seva etapa al front del comtat es va materialitzar la configuració actual del palau de Torre-saura, després d'un llarg procés de permuta de terrenys per a l'alineació de la seva façana de la plaça des Born. El segon comte de Torre-saura va ser qui va tenir l'honor d'allotjar en la seva flamant i recentment acabada residència la família reial espanyola en la seva visita a l'illa l'any 1860.
No obstant, no va ser només aquesta el palau de Torre-saura el centre dels esforços del segon comte de Torre-saura. Com son pare, va ocupar el càrrec de conseller en la Universitat General de Menorca i va impulsar la introducció a l'illa dels carruatges per al transport de passatgers. També va ser el promotor d'una part de les imponents barraques de pedra seca per a usos ramaders, úniques a la Mediterrània, que va manar aixecar en els seus llocs principals, les quals han suposat, juntament amb altres de la zona nord de Ciutadella, la declaració del paratge de Punta Nati com a bé d'interès cultural de Menorca en la categoria de lloc d'interès etnològic l'any 2020, a més de ser un dels principals exemples presentats pel Comitè Intergovernamental de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO en la candidatura internacional per a la inscripció de la tècnica de la pedra en sec en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una declaració que es va fer efectiva l'any 2018.