Mostrando 298 resultados
Registro de autoridad- Segle XVIII
Esposa de Bernardo José Olives Olives (1709-1784), mare de Francisca Olives Squella (1743-1834), sogra de Bernardo Magin Olives Martorell (1738-1794) i àvia de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura.
- 1595-1637
Fill de Juan Quart Riudavets (1538-1600) i Mariana Gomila Gomila. Marit de Magdalena Miralles del Copo (1602-1646) i pare de Juan Quart Miralles (1620-1672). Aquest darrer és l'avi de Margarita Quart Squella (1678-1731), esposa de Bernardo Magín Olives Martorell (1678-1728) i darrera representant de la casa Quart.
- 1852-1932
Filla de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Carolina Saura Carreras (1825-1906). Germana de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura, i de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura. Esposa de l'advocat barceloní José Pedro Roca-Cornet Fiter (1840-1920), fill de Joaquín Roca Cornet (1804-1873).
- 1680-1712
Marit de Juana Squella Quart, neta de Juan Quart Miralles (1620-1672) i neboda de Lorenzo Quart Olives (c. 1657-1692). Pare de Gabriel Martorell Squella (1706-1758), sogre d'Àgueda Gomila Guevara i avi de Gabino Martorell Gomila (1734-1801), marquès d'Albranca. Fill de Rafael Martorell Squella i de Juana Anzaldo Pilio.
- 1593-1652
Filla de Juan Quart Riudavets (1538-1600), cavaller el 1589, i de Mariana Gomila. Esposa de Juan Martí Albacar (1589-?) i nora d'Onofre Martí Totxó (abans 1558-1623), germà de Marcos Martí Totxó (1531-617), paborde de Menorca. Germana de Lorenzo Quart Gomila (1595-1637).
- 1538-1600
Cavaller el 1589. Fill de Juan Quart i Antonia Riudavets. Pare de Lorenzo Quart Gomila (1595-1637), avi de Juan Quart Miralles (1620-1672), besavi de Lorenzo Quart Olives (1659-1682) i rebesavi de Margarita Quart Squella (1678-1731), darrera representant de la casa Quart i esposa de Bernardo Magín Olives Martorell (1678-1728). Aquest darrer és l'avi de Bernardo Magín Olives Martorell (1738-17949 i rebesavi de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura.
- 1887-1952
Setena marquesa de Moyá de la Torre.
Esposa de Bernardo Ignacio Olives Olives (1991-1966), cinquè comte de Torre-saura. Mare de José Mª Olives Ponsich (1914-1995), sisè comte de Torre-saura i novè marquès de Moyá de la Torre.
Olives Olives, Antonia (1836-1852)
- 1836-1852
Filla de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura, i de Francisca Olives Seguí (1806-1858). Germana de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Guillermo Magin Olives Olives, cunyada de Carolina Saura Carreras (1825-1906) i tia de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura, i de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura. Fadrina.
- 1814-1884
Fill de Gabriel Squella Olives (1775-1865) i de Francisca Olives Squella. Marit de Francisca Martorell Olives i gendre de Pedro Martorell Olives.
- Segle XIX
Filla de Pedro Martorell Olives (1778-1851) i d'Ignacia Olives Olives (1784-1866). Aquesta darrera és filla de Bernardo Magin Olives Martorell (1738-1794) i germana de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura. Esposa de Gabriel Squella Olives (1814-1884). Aquest darrer és el fill de Gabriel Squella Olives (1775-1865) i de Francisca Olives Squella.
Martorell Olives, Pedro (1808-1883)
- 1808-1883
Fill de Pedro Martorell Olives (1778-1851) i d'Ignacia Olives Olives (1784-1866). Mateix nom que el seu pare. Nebot de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura, i cosí de Bernardo Magín Olives Squella (1796-1864). Alcalde de Ciutadella.
- 1672-1761
Governador de Menorca (1748-1757) durant la primera dominació britànica de l'illa.
Olives Martorell, Bernardo Magín (1738-1794)
- 1738-1794
Pare de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura. Marit de Francisca Olives Squella (1743-1834). Fill de Bernardo Ignacio Olives Quart (1709-1764) i de Margarita Quart Squella (1711-?), darrera representant de la casa Quart.
- 1738-1820
Rei de Gran Bretanya i Irlanda, i sobirà de Menora durant les tres dominacions britàniques de l'illa del segle XVIII.
- 1822-1871
Filla de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura, i de Francisca Olives Seguí (1806-1858). Germana de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Guillermo Magin Olives Olives, cunyada de Carolina Saura Carreras (1825-1906) i tia de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura, i de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura. Fadrina.
- 1771-1825
Fill de Bernardo Magin Olives Martorell (1738-1794) i de Francisca Olives Squella (1743-1834). Germà de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura. Marit de Catalina Seguí Seguí (1767-1840) i pare de Francisca Olives Seguí (1806-1858), qui fou esposa de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura.
- 1727-1815
Filla de Bernardo José Olives Olives (1709-1784) i d'Antonia Squella Gomila. Germana de Francisca Olives Squella (1743-1834), dona de Pere Martorell Gomila (1736-1809), cunyada de Bernardo Magin Olives Martorell (1738-1794) i tia de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura.
- 1854-1902
Quart comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i net de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura. Germà de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura. Marit i cosí de Mª Dolores Olives Magarola (1859-1947) i pare de Bernardo Ignacio Olives Olives (1881-1966), cinquè comte de Torre-saura.
Després de passar per l'Acadèmia d'Artilleria i per l'Escola Superior de Diplomàcia de Madrid, Gabriel Olives Saura fou agregat a l'Ambaixada d'Espanya a Londres. Va veure truncada la seva carrera diplomàtica quan va tornar a l'illa arran de la inesperada i prematura mort del seu germà gran. Investit com a quart comte, va rebre el rei Alfons XII en en el palau de Torre-saura l'any 1877, un retrobament, disset anys després de la seva primera visita (1860), que li suposaria el nomenament com a Gentilhome de Cambra del Rei d'Espanya.
Amb poc més de trenta anys va ser regidor de l'Ajuntament de Ciutadella, del qual acabaria sent alcalde en tres ocasions, fins a la seva mort l'any 1902, i fou l'únic alcalde de la ciutat que moriria en el càrrec. Malgrat les dificultats econòmiques que es van viure durant els seus mandats, aquests van quedar marcats pel creixement urbanístic de la ciutat que seguí a l'enderrocament de les muralles i, encara avui, és recordat com un alcalde excel·lent.
Resultados 81 a 100 de 298