Filla de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Carolina Saura Carreras (1825-1906). Germana de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura, i de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura. Esposa de l'advocat barceloní José Pedro Roca-Cornet Fiter (1840-1920), fill de Joaquín Roca Cornet (1804-1873).

Marit de Juana Squella Quart, neta de Juan Quart Miralles (1620-1672) i neboda de Lorenzo Quart Olives (c. 1657-1692). Pare de Gabriel Martorell Squella (1706-1758), sogre d'Àgueda Gomila Guevara i avi de Gabino Martorell Gomila (1734-1801), marquès d'Albranca. Fill de Rafael Martorell Squella i de Juana Anzaldo Pilio.

Setena marquesa de Moyá de la Torre.
Esposa de Bernardo Ignacio Olives Olives (1991-1966), cinquè comte de Torre-saura. Mare de José Mª Olives Ponsich (1914-1995), sisè comte de Torre-saura i novè marquès de Moyá de la Torre.

Germana de Bernardo Ignacio Olives Olives (1881-1966), cinquè comte de Torre-saura. Filla de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i de Mª Dolores Olives Magarola (1859-1947). Esposa de Diego Salort Martorell (1885-1954).

Fill de Pedro Martorell Olives (1778-1851) i d'Ignacia Olives Olives (1784-1866). Mateix nom que el seu pare. Nebot de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura, i cosí de Bernardo Magín Olives Squella (1796-1864). Alcalde de Ciutadella.

Governador de Menorca (1748-1757) durant la primera dominació britànica de l'illa.

Rei de Gran Bretanya i Irlanda, i sobirà de Menora durant les tres dominacions britàniques de l'illa del segle XVIII.

Quart comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i net de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura. Germà de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura. Marit i cosí de Mª Dolores Olives Magarola (1859-1947) i pare de Bernardo Ignacio Olives Olives (1881-1966), cinquè comte de Torre-saura.
Després de passar per l'Acadèmia d'Artilleria i per l'Escola Superior de Diplomàcia de Madrid, Gabriel Olives Saura fou agregat a l'Ambaixada d'Espanya a Londres. Va veure truncada la seva carrera diplomàtica quan va tornar a l'illa arran de la inesperada i prematura mort del seu germà gran. Investit com a quart comte, va rebre el rei Alfons XII en en el palau de Torre-saura l'any 1877, un retrobament, disset anys després de la seva primera visita (1860), que li suposaria el nomenament com a Gentilhome de Cambra del Rei d'Espanya.
Amb poc més de trenta anys va ser regidor de l'Ajuntament de Ciutadella, del qual acabaria sent alcalde en tres ocasions, fins a la seva mort l'any 1902, i fou l'únic alcalde de la ciutat que moriria en el càrrec. Malgrat les dificultats econòmiques que es van viure durant els seus mandats, aquests van quedar marcats pel creixement urbanístic de la ciutat que seguí a l'enderrocament de les muralles i, encara avui, és recordat com un alcalde excel·lent.

Cinquè comte de Torre-saura.
Marit de Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952), setena marquesa de Moyá de la Torre. Fill primogènit de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i pare de José Mª Olives Ponsich (1914-1995), sisè comte de Torre-saura.
Bernardo Ignacio Olives i Olives va succeir son pare en el títol i va ser el comte més longeu de la història del comtat. Al llarg de la seva vida va acumular nombroses distincions i càrrecs, que culminarien amb el nomenament l'any 1929 com a membre de l'Assemblea Nacional Consultiva durant el regnat d'Alfons XIII.
El 1909 contreu matrimoni a Barcelona amb Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952). Aquest enllaç significaria la concentració en una única família d'un important patrimoni immobiliari, a més de la dimensió social del llinatge realçada per habituals visites i estances de membres de la família reial. Home de caràcter altruista, Bernardo Ignacio Olives fou el que avui qualificaríem com un autèntic emprenedor. El seu temperament innovador el va dur a realitzar inversions tan sorprenents com deficitàries —la primera línia regular d'autobusos, la instal·lació de la primera xarxa telefònica de Ciutadella o la producció industrial de mantega crua amb la marca «Las Tres Alquerias», entre altres projectes —, unes aventures empresarials a les quals, tanmateix, va haver d'acudir al rescat en més d'una ocasió la seva esposa.
Les penúries derivades de la Gran Guerra (1914-1918), l'epidèmia de grip de 1918, els tràgics esdeveniments viscut en el palau de Torre-saura durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i els anys de postguerra van marcar de forma dramàtica i reiterada un període del comtat el futur del qual s'aventurava certament brillant.
El matrimoni va tenir quatre fills. La filla gran, Mª Dolores (1910-1979), es va casar amb Luis Cotoner Cotoner (1910-1981), novè marquès de Bèlgida, germà del preceptor del rei Joan Carles, Nicolau Cotoner (1905-1996), i besnet del general Cotoner, acompanyant de la reina Isabel II en la seva visita l'any 1860. El segon fill, Gabriel (1911-1953), qui havia heretat de la seva mare, morta l'any 1952, el marquesat de Moyá de la Torre, estudià per advocat i havia de ser l'hereu del comtat, però va morir prematurament, fadrí i sense fills, en un accident durant una cursa d'automòbils a la Dehesa de Madrid. El va succeir el seu germà i tercer dels fills, José Mª (1914-1995), que també va morir sense descendència. Per últim, i amb una considerable diferència d'edat respecte als seus germans, hi havia Bernardo (1928-1988), que també va morir fadrí i sense fills.