Fill primogènit de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura, i de Francisca Olives Seguí (1806-1858). Marit de Carolina Saura Carreras (1825-1906) i pare de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura, i de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura. Germà de Guillermo Magin Olives Olives.

Primer comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Magin Olives Martorell (1738-1794) i Francisca Olives Squella (1743-1824). Marit de Rafaela Squella Olives (1770-1824) i pare de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura.
Per gràcia del rei Ferran VII, Bernardo Ignacio Olives Olives va obtenir el comtat de Torre-saura l'any 1818. El nom que va elegir va ser el de la seva possessió més preuada, situada al sud de Ciutadella. Home compromès amb el seu temps, la seva filiació profundament monàrquica i la seva oposició durant el Trienni Liberal (1820-1823) li van suposar, juntament amb altres conciutadans, la deportació i l'empresonament a Múrcia. Tanmateix, en tornar l'any 1822, va ser nomenat alcalde de Ciutadella. A cavall entre els segles XVIII i XIX, va ser membre en diverses ocasions de la Universitat General de Menorca, màxim òrgan de govern de l'illa en aquell temps. Casualment, la seva mort, ocorreguda l'any 1833, coincidiria amb la del rei Ferran VII.
El primer comte fou el primer impulsor del projecte de reforma de la gran casa pairal de Ciutadella, malgrat que no veuria completada la seva realització, que es va dilatar per espai de trenta-tres anys a causa de les dificultats per adquirir i annexionar a la monumental casa alguns edificis confrontats.
Amb Bernardo Ignacio Olives Olives començava un cicle en el qual sis membres de la segona branca Olives ostentarien successivament la titularitat del comtat al llarg de 177 anys. A la mort sense descendència del sisè comte l'any 1995, el títol nobiliari passaria a un cosí seu i d'aquest al seu fill, el vuitè i actual comte de Torre-saura, ambdós pertanyents a la noble nissaga Salort.

Cinquè comte de Torre-saura.
Marit de Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952), setena marquesa de Moyá de la Torre. Fill primogènit de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i pare de José Mª Olives Ponsich (1914-1995), sisè comte de Torre-saura.
Bernardo Ignacio Olives i Olives va succeir son pare en el títol i va ser el comte més longeu de la història del comtat. Al llarg de la seva vida va acumular nombroses distincions i càrrecs, que culminarien amb el nomenament l'any 1929 com a membre de l'Assemblea Nacional Consultiva durant el regnat d'Alfons XIII.
El 1909 contreu matrimoni a Barcelona amb Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952). Aquest enllaç significaria la concentració en una única família d'un important patrimoni immobiliari, a més de la dimensió social del llinatge realçada per habituals visites i estances de membres de la família reial. Home de caràcter altruista, Bernardo Ignacio Olives fou el que avui qualificaríem com un autèntic emprenedor. El seu temperament innovador el va dur a realitzar inversions tan sorprenents com deficitàries —la primera línia regular d'autobusos, la instal·lació de la primera xarxa telefònica de Ciutadella o la producció industrial de mantega crua amb la marca «Las Tres Alquerias», entre altres projectes —, unes aventures empresarials a les quals, tanmateix, va haver d'acudir al rescat en més d'una ocasió la seva esposa.
Les penúries derivades de la Gran Guerra (1914-1918), l'epidèmia de grip de 1918, els tràgics esdeveniments viscut en el palau de Torre-saura durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i els anys de postguerra van marcar de forma dramàtica i reiterada un període del comtat el futur del qual s'aventurava certament brillant.
El matrimoni va tenir quatre fills. La filla gran, Mª Dolores (1910-1979), es va casar amb Luis Cotoner Cotoner (1910-1981), novè marquès de Bèlgida, germà del preceptor del rei Joan Carles, Nicolau Cotoner (1905-1996), i besnet del general Cotoner, acompanyant de la reina Isabel II en la seva visita l'any 1860. El segon fill, Gabriel (1911-1953), qui havia heretat de la seva mare, morta l'any 1952, el marquesat de Moyá de la Torre, estudià per advocat i havia de ser l'hereu del comtat, però va morir prematurament, fadrí i sense fills, en un accident durant una cursa d'automòbils a la Dehesa de Madrid. El va succeir el seu germà i tercer dels fills, José Mª (1914-1995), que també va morir sense descendència. Per últim, i amb una considerable diferència d'edat respecte als seus germans, hi havia Bernardo (1928-1988), que també va morir fadrí i sense fills.

Fill de Guillermo Olives Martorell (1679-1744), governador d'Elx, i de Francisca Olives Nadal (1688-1709). Pare de Francisca Olives Squella (1743-1834), sogre de Bernardo Magin Olives Squella (1738-1794) i avi de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura.

Representant de la primera branca de la família Olives. Fill de Bernardo José Olives Martorell (1753-1815) i de Mariana Olives Olives (1766-1810). Marit d'Eugenia Vigo Squella (1790-1875), pare de Bernardo José Olives Vigo (1820-1895) i avi de José Olives Magarola (1856-1933).

Filla de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i de Mª Dolores Olives Magarola (1859-1947). Germana de Bernardo Ignacio Olives Olives (1881-1966), cinquè comte de Torre-saura. Esposa de José Quint Zaforteza Amat.