Filla primogènita de Bernardo Ignacio Olives Olives (1881-1966), cinquè comte de Torre-saura. Germana de Gabriel Olives Ponsich (1911-1953), José Mª Olives Ponsich (1914-1995), sisè comte de Torre-saura, i Bernardo Olives Ponsich (1928-1988). Esposa de Luis Cotoner Cotoner (1910-1981), novè marquès de Bèlgida. Coneguda com "la condesita".

Pare de Bernardo Magin Olives Martorell (1738-1794) i avi de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura. Marit de Mariana Martorell Squella (1711-1748). Fill de Bernardo Magin Olives Martorell (1678-1728), nét de Lorenzo Quart Olives (1659-1682), besnet de Juan Quart Miralles (1620-1672) i rebesnet de Lorenzo Quart Gomila. Aquest darrer és el fill de Juan Quart Riudavets (1538-1600), cavaller. Darrer representant de la nissaga que porta el llinatge Quart i gran hareu de les famílies Quart i Olives.

Tercer comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Carolina Saura Carreras (1825-1906). Germà de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i nebot de Guillermo Magín Olives Olives, germà del seu pare.
Amb la primerenca mort del primogènit del segon comte, el títol comtal va passar al seu net de tretze anys, Bernardo Magin Olives Saura. De salut fràgil, va morir amb tan sols vint-i-cinc anys, fadrí i sense descendència. La mort prematura del jove comte comporta la inexistència de fets destacats durant la seva etapa al front del comtat. Durant aquest període destaca la figura de la seva mare, Carolina Saura Carreras (1825-1906), autèntica valedora i vetlladora del comtat durant prop de mig segle, des de la mort del seu sogre fins al seu òbit a l'edat de vuitanta-un anys. És conegut l'episodi de 1870, segon any de la revolució de 1868, quan va intentar celebrar les festes de Sant Joan al lloc de Torre-saura, i que van ser dissoltes per la guàrdia civil.

Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Carolina Saura Carreras (1825-1906). Germà de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura, i de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura. Marit de Carmen Bertrán Barceló. Conegut com "dony Faustino".

Filla de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i de Carolina Saura Carreras (1825-1906). Germana de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura, i de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura. Esposa de l'advocat barceloní José Pedro Roca-Cornet Fiter (1840-1920), fill de Joaquín Roca Cornet (1804-1873).

Quart comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1824-1859) i net de Bernardo Magin Olives Squella (1796-1864), segon comte de Torre-saura. Germà de Bernardo Magin Olives Saura (1851-1876), tercer comte de Torre-saura. Marit i cosí de Mª Dolores Olives Magarola (1859-1947) i pare de Bernardo Ignacio Olives Olives (1881-1966), cinquè comte de Torre-saura.
Després de passar per l'Acadèmia d'Artilleria i per l'Escola Superior de Diplomàcia de Madrid, Gabriel Olives Saura fou agregat a l'Ambaixada d'Espanya a Londres. Va veure truncada la seva carrera diplomàtica quan va tornar a l'illa arran de la inesperada i prematura mort del seu germà gran. Investit com a quart comte, va rebre el rei Alfons XII en en el palau de Torre-saura l'any 1877, un retrobament, disset anys després de la seva primera visita (1860), que li suposaria el nomenament com a Gentilhome de Cambra del Rei d'Espanya.
Amb poc més de trenta anys va ser regidor de l'Ajuntament de Ciutadella, del qual acabaria sent alcalde en tres ocasions, fins a la seva mort l'any 1902, i fou l'únic alcalde de la ciutat que moriria en el càrrec. Malgrat les dificultats econòmiques que es van viure durant els seus mandats, aquests van quedar marcats pel creixement urbanístic de la ciutat que seguí a l'enderrocament de les muralles i, encara avui, és recordat com un alcalde excel·lent.

Segon comte de Torre-saura.
Fill de Bernardo Ignacio Olives Olives (1767-1833), primer comte de Torre-saura, i Rafaela Squella Olives (1770-1824). Marit i cosí de Francisca Olives Seguí (1806-1858), filla de Guillermo Olives Olives (1771-1825), germà del primer comte de Torre-saura, i de Catalina Seguí Seguí (1767-1840).
Va succeir al primer comte el seu fill primogènit, Bernardo Magin Olives Squella. Durant la seva etapa al front del comtat es va materialitzar la configuració actual del palau de Torre-saura, després d'un llarg procés de permuta de terrenys per a l'alineació de la seva façana de la plaça des Born. El segon comte de Torre-saura va ser qui va tenir l'honor d'allotjar en la seva flamant i recentment acabada residència la família reial espanyola en la seva visita a l'illa l'any 1860.
No obstant, no va ser només aquesta el palau de Torre-saura el centre dels esforços del segon comte de Torre-saura. Com son pare, va ocupar el càrrec de conseller en la Universitat General de Menorca i va impulsar la introducció a l'illa dels carruatges per al transport de passatgers. També va ser el promotor d'una part de les imponents barraques de pedra seca per a usos ramaders, úniques a la Mediterrània, que va manar aixecar en els seus llocs principals, les quals han suposat, juntament amb altres de la zona nord de Ciutadella, la declaració del paratge de Punta Nati com a bé d'interès cultural de Menorca en la categoria de lloc d'interès etnològic l'any 2020, a més de ser un dels principals exemples presentats pel Comitè Intergovernamental de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO en la candidatura internacional per a la inscripció de la tècnica de la pedra en sec en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una declaració que es va fer efectiva l'any 2018.