Olives Olives, Bernardo Ignacio (1881-1966)

Original Objeto digital not accessible

Área de identidad

Tipo de entidad

Forma autorizada del nombre

Olives Olives, Bernardo Ignacio (1881-1966)

Forma(s) paralela(s) de nombre

  • Cinquè comte de Torre-saura

Forma(s) normalizada del nombre, de acuerdo a otras reglas

Otra(s) forma(s) de nombre

Identificadores para instituciones

Área de descripción

Fechas de existencia

1881-1966

Historia

Cinquè comte de Torre-saura.
Marit de Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952), setena marquesa de Moyá de la Torre. Fill primogènit de Gabriel Olives Saura (1854-1902), quart comte de Torre-saura, i pare de José Mª Olives Ponsich (1914-1995), sisè comte de Torre-saura.
Bernardo Ignacio Olives i Olives va succeir son pare en el títol i va ser el comte més longeu de la història del comtat. Al llarg de la seva vida va acumular nombroses distincions i càrrecs, que culminarien amb el nomenament l'any 1929 com a membre de l'Assemblea Nacional Consultiva durant el regnat d'Alfons XIII.
El 1909 contreu matrimoni a Barcelona amb Mª Pilar Ponsich Sarriera (1887-1952). Aquest enllaç significaria la concentració en una única família d'un important patrimoni immobiliari, a més de la dimensió social del llinatge realçada per habituals visites i estances de membres de la família reial. Home de caràcter altruista, Bernardo Ignacio Olives fou el que avui qualificaríem com un autèntic emprenedor. El seu temperament innovador el va dur a realitzar inversions tan sorprenents com deficitàries —la primera línia regular d'autobusos, la instal·lació de la primera xarxa telefònica de Ciutadella o la producció industrial de mantega crua amb la marca «Las Tres Alquerias», entre altres projectes —, unes aventures empresarials a les quals, tanmateix, va haver d'acudir al rescat en més d'una ocasió la seva esposa.
Les penúries derivades de la Gran Guerra (1914-1918), l'epidèmia de grip de 1918, els tràgics esdeveniments viscut en el palau de Torre-saura durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i els anys de postguerra van marcar de forma dramàtica i reiterada un període del comtat el futur del qual s'aventurava certament brillant.
El matrimoni va tenir quatre fills. La filla gran, Mª Dolores (1910-1979), es va casar amb Luis Cotoner Cotoner (1910-1981), novè marquès de Bèlgida, germà del preceptor del rei Joan Carles, Nicolau Cotoner (1905-1996), i besnet del general Cotoner, acompanyant de la reina Isabel II en la seva visita l'any 1860. El segon fill, Gabriel (1911-1953), qui havia heretat de la seva mare, morta l'any 1952, el marquesat de Moyá de la Torre, estudià per advocat i havia de ser l'hereu del comtat, però va morir prematurament, fadrí i sense fills, en un accident durant una cursa d'automòbils a la Dehesa de Madrid. El va succeir el seu germà i tercer dels fills, José Mª (1914-1995), que també va morir sense descendència. Per últim, i amb una considerable diferència d'edat respecte als seus germans, hi havia Bernardo (1928-1988), que també va morir fadrí i sense fills.

Lugares

Estatuto jurídico

5è comte de Torre-saura (1902-1966).

Funciones, ocupaciones y actividades

Cavaller de la Reial Mestrança de València. Cavaller de l'Ordre de Calatrava. Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta. Gran Creu del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc. Alcalde de Ciutadella. Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva durant el regnat d'Alfons XIII. Caixer senyor de les festes de Sant Joan del bienni 1900-1901.

Mandatos/fuentes de autoridad

Estructura/genealogía interna

Contexto general

Área de relaciones

Área de puntos de acceso

Puntos de acceso por materia

Puntos de acceso por lugar

Occupations

Área de control

Identificador de registro de autoridad

Identificador de la institución

Reglas y/o convenciones usadas

Estado de elaboración

Nivel de detalle

Fechas de creación, revisión o eliminación

Idioma(s)

Escritura(s)

Fuentes

Notas de mantención

  • Portapapeles

  • Exportar

  • EAC

Materias relacionadas

Lugares relacionados