Família

Família Olives, 2ª branca / Comtat de Torre-saura

• Comtat de Torre-saura
• Condado de Torre-saura

Segles XVI-XX

La nissaga familiar s’inicia amb Juan Quart i Riudavets qui, el 1525, posseïa la Cavalleria de Torre d'en Quart, i que obtingué del rei Felip II el Privilegi Militar de Cavaller l'any 1590. Amb la mort de José Mª Olives i Ponsich (1914-1995), 6è comte de Torre-saura, el títol nobiliari passa a Carlos Salort i Olives (1913-1999). L'heretat del comtat passa a Juan Valero Fortuny i d'aquest a Fastfor SA.

A la mort de Juan Quart i Miralles (1620-1672), nét de Juan Quart i Riudavets, les propietats de la família Quart eren (Terrón Ponce, J.L. (1990) Origen, desarrollo y consolidación de la propiedad inmueble en la isla de Menorca (1287-1837): contribución a su estudio. Pàg. 104):

Cavalleries:

• Quart Geraldo
• Algaiarens
• Binicorrás i Torretrencada
• Son Saura i Binifabini

Possessions de reialenc:

• Torre d'en Quart
• Albufera
• Hort del costat de l’Albufera
• Son Angladó
• Rafal des Capità
• Aljubs

Lorenzo Quart i Olives (c. 1657-1692), fill de Juan Quart i Miralles, només té una filla fruit del seu matrimoni amb Josefa Squella i Olives (1659-1682): Margarita Quart i Squella (c. 1678-1731) amb qui s'extingeix el llinatge i l’herència Quart passa a la família Olives, atès que Margarita Quart i Squella es casa amb Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728), nét de Bernardo Olives i Ametller (1613-1648), ennoblit amb el Reial Privilegi de Noblesa de Sang el 1636, poc després d'assumir la titularitat de la nissaga Olives i sent el primogènit de Marcos Olives i Vell (1583-1632), afavorit aquest per Felip IV amb el Reial Privilegi Militar de Cavaller el 1626. Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller fou marit de Juana Martí i Quart (1612-1642), descendent d'Onofre Martí i Totxó, germà del paborde Marcos Martí i Totxó (1531-1617). Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller i Juana Martí i Quart eren els avis per part de mare de Lorenzo Quart i Olives, pare de Margarita Quart i Squella. És a dir, que els orígens de la família són la unió del llinatges Olives, segona rama (per Marcos Olives i Vell, cavaller) i Quart (per Juan Quart i Riudavets, cavaller).

Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728) és l'avi de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), casat amb Francisca Olives i Squella (1743-1834), pares de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1767-1833), qui obté del rei Ferran VIIè el títol de comte de Torre-saura a través del Reial Decret de 7 d'octubre de 1818, amb el vescomtat previ de Sant Felip, cancel·lat per Reial despatx de 21 de desembre de 1818.

Les propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1r comte de Torre-saura, 1818-1833) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):

• Son Angladó (Ciutadella)
• Sant Ignaci (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Quart (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Son Saura Vell / Torre-saura (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Santa Anna (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Torralba (Ciutadella)
• Torralbet (Ciutadella)
• Rafal des Capità (Ciutadella)
• Alpare (Ciutadella)
• Alparico (Ciutadella)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Bellavista (Ciutadella)
• Hort de Cala en Busquets (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• Sant Joan Gran (Ciutadella)
• Hort de Santandria (Ciutadella)
• Hort des Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí Nou (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)

Les principals propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (5è comte de Torre-saura, 1902- 1966) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):

• Torre Nova (Ciutadella)
• S'Hort d'en Vigo (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Tot Lluch (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Torre-saura (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Bellavista (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• Son Fedelich (Ciutadella)
• Hort des Rafal / Hort de ses Taronges (Ciutadella)
• Hort Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort Camí de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort de Santandria / Es Pinaret (Ciutadella)
• Hort de Torre-saura / Molí de Torre-saura (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Casal carrer Major (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)

Representants del comtat de Torre-saura:

1r COMTE DE TORRE-SAURA (1818-1833)

Bernardo Ignacio Olives i Olives, Martorell i Squella (Ciutadella, 17/9/1767-15/12/1833).
Batiat a la Catedral de Menorca. Fill de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), jurat militar en 1766, 1770, 1778 i 1785, conseller militar en 1765, 1769, 1786 i 1805; i batlle general en 1768, 1776, 1780 i 1782); i de Francisca Olives i Squella (1743-1834). Va ser jurat militar en 1792-1793, 1796-1797, 1799-1800, 1801-1802 i 1802-1803, conseller de la Universitat General de Menorca en 1793-1794 i 1805, i alcalde de Ciutadella en 1822-1823. Casat el 6 de desembre de 1795 a Ciutadella amb Rafaela Squella i Olives (1770-1824), filla de Gabriel Squella i Carreras (1746-1829, jurat militar i conseller militar) i de Mariana Olives i Martorell (1750-1827).

2n COMTE DE TORRE-SAURA (1833-1864)

Bernardo Magín Olives i Squella, Olives i Olives (Ciutadella, 17/8/1796-8/2/1864).
Batiat a la Catedral de Menorca. Hisendat i gentilhome de Cambra de S.M. el Rei. Hereta el títol de Comte de Torre-saura a la mort del seu pare. Mor a Ciutadella havent fet testament davant el notari Mateo Carrión. Casat el 27/1/1818, al palau episcopal de Ciutadella amb dispensa de parentiu de 2n grau de consanguinitat, amb la seva cosina Francisca Olives i Seguí (1806-1858), natural de Maó, filla de Guillermo Olives i Olives, germà del primer comte de Torre-saura, i Catalina Seguí i Seguí. Va ser conseller de la Universitat General de Menorca en 1826-1827.

3r COMTE DE TORRE-SAURA (1864-1876)

Bernardo Magín Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 22/6/1851-17/12/1876).
Va succeir al seu avi Bernardo Magín Olives i Squella per Reial Carta de successió de 8/2/1864, per haver premort el seu pare Bernardo Ignacio Olives i Olives. Bernardo Ignacio Olives i Olives (Ciutadella, 22/4/1824-23/10/1859) es casà el 17/6/1850 amb Carolina Saura i Carreras (Ciutadella, 3/10/1825-5/12/1906), filla de Gabriel Saura i Carreras (1785-1862) i d'Ana Carreras i Vigo (1786-1877). Fadrí. El títol el va heretar el seu germà menor Gabriel Olives i Saura. Era un fillet quan va rebre el títol, per la qual cosa el va dirigir la seva mare i el seu oncle Guillermo Olives i Olives. És conegut l'episodi de 1870, segon any de la revolució de 1868, quan va intentar celebrar les festes de Sant Joan al lloc de Torre-saura i va tenir que ser dissolta per la guàrdia civil.

4rt COMTE DE TORRE-SAURA (1876-1902)

Gabriel Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 27- 29/11/1854-23/2/1902).
Batiat a la Catedral de Menorca. Graduat en la Escuela Superior de Diplomacia de Madrid. Agregat al Ministeri d'Estat en la Cort d'Anglaterra (agregat al personal de l'ambaixada d'Espanya a Londres en 1874). Retorna a Ciutadella a la mort del seu germà i a l'heretar el títol comtal. Conseller de l'Ajuntament de Ciutadella en 1881-1884, alcalde de Ciutadella en 1884-1885, 1885-1890 i 1898-1902. Gentilhome de Cambra amb Exercici de S.M. el Rei Alfons XII. Va succeir en el títol per Reial Carta de 13/8/1877 per defunció del seu germà Bernardo Magín Olives i Saura. Casat en la Catedral de Menorca el 13/4/1880 amb Carolina Olives i Magarola (1859-1947), filla de Bernardo José Olives i Vigo (1820-1895) i de Mª Dolores Magarola i Sarriera.

5è COMTE DE TORRE-SAURA (1902-1966) MARQUÉS DE MOYÁ (1909-1966)

Bernardo Ignacio Olives i Olives, Saura i Magarola (Ciutadella, 8/2/1881-Barcelona, 30/3/1966).
Va succeir en el comtat el 1902. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 21/4/1909, Cavaller de Calatrava el 24/6/1909, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 18/5/1925, Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu Blanc i alcalde de Ciutadella. Casat a Barcelona el 29/5/1909 amb Mª Pilar Ponsich i Sarriera, Milans i Castells (Barcelona, 9/9/1887-6/12/1952), 7a marquesa de Moyá de la Torre, dama de la Reial Mestrança de València, i filla de José Mª Ponsich i Castells i María del Milagro Sarriera i Milans.

6è COMTE DE TORRE-SAURA (1967-1995) MARQUÉS DE MOYÁ (1952-1995)

José Mª Olives i Ponsich, Olives i Sarriera (Barcelona, 7/6/1914-17/1/1995).
Marqués de Moya de la Torre en 1952, comte de Torre-saura per ordre del 14/2/1967 i Carta de Successió de 23/3/1967. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 30/5/1944, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 22/2/1941, medalla de Patiments per la Pàtria.

Ciutadella de Menorca (seu de la casa pairal)
Menorca (seu de les propietats)
Barcelona (per la unió de Bernardo Ignacio Olives i Olives, 5è comte de Torre-saura, amb Mª Pilar Ponsich i Sarriera)

Família nobiliària de Menorca. Terratinents. Els representants de la casa van ocupar alts càrrecs en l'administració local i fora de l'illa.

Juan Quart + Antonia Riudavets
Juan Quart i Riudavets + Mariana Gomila
Lorenzo Quart i Gomila + Magdalena Miralles del Copo
Isabel Pax + Juan Quart i Miralles (1620-1672) + Margarita Olives i Martí (1636-1688)
Lorenzo Quart i Olives (c. 1657-1692) + Josefa Squella i Olives (1659-1682)
Margarita Quart i Squella (c. 1678-1731) + Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728)
...
Marcos Olives i Vell (1583-1632) + Margarita Ametller i Pons (1588-1643)
Juana Martí i Quart (1612-1642) + Bernardo Olives i Ametller (1613-1648) + Mariana Cardona Gomila (1628-1668)
Isabel Pax + Juan Quart i Miralles (1620-1672) + Margarita Olives i Martí (1636-1688)
Lorenzo Quart i Olives (c. 1657-1692) + Josefa Squella i Olives (1659-1682)
Margarita Quart i Squella (c. 1678-1731) + Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728)
...
Bernardo Ignacio Olives i Quart (1709-1764) + Mariana Martorell Squella
Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794) + Francisca Olives i Squella (1743-1834)
Bernardo Ignacio Olives i Olives (1767-1833) 1r comte de Torre-saura + Rafela Squella i Olives (1770-1824)
Bernardo Magín Olives i Squella (1796-1864) 2n comte de Torre-saura + Francisca Olives i Seguí (c. 1800-1858)
Bernardo Ignacio Olives i Olives (1824-1859) + Carolina Saura i Carreras (1825-1906)
Bernardo Magín Olives i Saura (1851-1876) 3r comte de Torre-saura
Gabriel Olives i Saura (1854-1902) 4rt comte de Torre-saura + Carolina Olives i Magarola (c. 1862-1947)
Bernat Ignaci Olives i Olives (1881-1966) 5è comte de Torre-saura + Mª Pilar Ponsich i Sarriera (1887-1952)
José Mª Olives i Ponsich (1914-1995) 6è compte de Torresaura

L’inici de la nissaga s'ha de buscar en el segle XVI, en el context del saqueig otomà de Ciutadella de 1558. A mitjan centúria, dues grans potències es disputaven l’hegemonia a la Mediterrània: la Monarquia hispànica i l’Imperi Otomà. Els corsaris atacaven de forma constant les costes mediterrànies de la Península, la costa sud d’Itàlia i les illes mediterrànies. Les Balears eren un dels objectius preferents d’aquests atacs.

En el segle XVI Ciutadella estava rodejada per les muralles construïdes després de la conquesta de 1287. El perímetre de la muralla delimitava l’espai urbà que incloïa els monestirs de franciscans i clarisses. La xarxa viària de Ciutadella s’estructurava en dos eixos principals: un que corria d’est a oest, des del portal de Maó fins al Born, on s’obria el portal d’en Sales. El segon eix viari comunicava el portal de sa Font amb el d’Artrutx. Ambdós confluïen a la plaça Major, avui plaça Vella, que era el cor de la vila. El traçat de la majoria de carrers i places, amb poques variacions, és el mateix que l’actual. Dins la vila s’aixecaven les petites cases i albergs de menestrals, mariners i jornalers i les més grans de ciutadans i cavallers, les esglésies (a més de la parroquial, hi havia a començaments dels segle XVI la del Roser, la de Sant Antoni i la de Sant Onofre) i els edificis públics. Malauradament, no queda cap vestigi arquitectònic de la Ciutadella anterior al saqueig turc fora de la nau gòtica de Santa Maria. Però també hi havia amplis espais oberts intramurs, dedicats a conreu d’horta i farraginars. Una menció especial mereix el Born, ampli espai que servia de plaça d’armes i on durant l’edat mitja s’hi celebraven justes i jocs cavallerescos.

El poblament rural a Menorca, des del temps de la conquesta de 1287, era dispers. Les possessions eren a la vegada unitats d’explotació i residència. Tenien una extensió relativament gran i la seva producció era mixta, agrària i ramadera. El poblament era més dens al Migjorn, sobretot a la zona de Maó, on les finques eren més reduïdes a causa del major fraccionament de la propietat. Per contra, les explotacions més extenses es trobaven a Tramuntana, especialment a la part centreoccidental de Menorca. Aquesta zona presentava una colonització més feble, i, en alguns indrets concrets, com la part oriental del terme des Mercadal, era un desert humà. Les possessions incloïen l’habitatge de la família propietària o del conrador i les instal·lacions annexes.

S'ha de tenir present que tota propietat de l'època, quedava sotmesa a un doble domini: el directe i l'útil. El domini directe o alodial consistia en una sèrie de drets que es reservaven els senyors o beneficiaris d'aquest domini concedit pel rei (cavalleries o alous), com ara el drets de fadiga, de lluïsme, del delme i el de capbrevació respecte als emfiteutes o arrendataris d'aquestes terres. El domini útil d'una propietat facultava al seu posseïdor per a l'explotació de la terra, i s'adquiria mitjançant emfiteusi, és a dir, el contracte a través del qual una persona o emfiteuta posseïa a perpetuïtat -per a ell, per a la seva família o per als seus successors- el domini útil d'una finca pagant una pensió periòdica o cens (en efectiu i en espècie), generalment anual, al senyor del domini directe; mitjançant aquest contracte, l'emfiteuta rebia el dret de gaudir del bé amb potestat de transmissió i facultat de sotsestablir la possessió, el dret d'hipotecar, alienar i dimitir.

Cap el 1550 Menorca estava poblada per uns nou o deu mil habitants que amb l’assalt i destrucció de Ciutadella per l’armada turca perdé el 40% de la població entre morts i captivats. La destrucció de Ciutadella també suposà un important trasbals de la propietat immobiliària. La pràctica totalitat de la documentació, inclosos els títols de propietat, desaparegué o fou destruïda. Mols propietaris foren captivats i deportats a Constantinoble. Tot això va provocar que es produïssin molts abusos per part dels curadors de les heretats que pugnaven per fer-se seves les propietats dels captius, tot ignorant les instruccions del rei, el qual havia manat vendreles i redimir, amb el seu producte, llurs propietaris presos.

Molts captius en retornar de Constantinoble havien de recórrer a la via judicial per recobrar els seus béns o els dels seus familiars directes. Cap a l’any 1580 les autoritats menorquines van considerar que ja no retornarien més captius, per la qual cosa adreçaren al rei diverses peticions a fi que es considerassin els curadors (administradors) com a propietaris efectius de les heretats. En aquestes mateixes dates, Joan Seguí, que gestionava el rescat de menorquins, va ser objecte de persecució per les elits ciutadellenques per aquesta raó. Hi havia persones en el poder interessades que els captius no retornessin mai més a Menorca.

Amb la intenció de reorganitzar la situació, Felip II ordenà, l’any 1577, la confecció d’una capbrevació general de tots els immobles de Menorca, posició aquesta que fou fortament contestada per la Universitat General, de forma que no s’inicià fins a l’any 1598. És el conegut com Capbreu de 1600.

En aquest context tan convuls, l’entramat social va experimentar canvis notables en la composició dels estrats superiors i els grups de poder. L’estament militar, que era el més reduït quant als seus components, però que havia tingut una gran importància política i social a la Menorca prèvia a l'assalt turc, va resultar pràcticament desmantellat fins al punt de no poder proveir els càrrecs municipals que tenia assignats. D’aquí que ens trobem, en les dècades següents al 1558, amb una acceleració del moviment d’ascens social, de manera que poderoses famílies de ciutadans accediren sense gaire problemes al pinacle de la societat illenca, sent afavorits amb el Privilegi Militar de Cavaller pel rei, com ara Llorenç Gomila (1563), Rafel Squella (1575), Joanot Quart (1590) -ascendent de la que, uns segles després, seria la casa del comtat de Torre-saura-, Pere Gomila del Peu del Toro, Pere Ametller, Jeroni Arnau o Francesc Vives.

A tot açò cal afegir que al llarg dels segles XIV i XV era norma, i es feia constar de manera explícita en els contractes d'arrendament, que no es podia alienar la terra ni les rendes a persones o institucions eclesiàstiques ni a persones del braç militar. Però al llarg dels segles XVI i XVII, aquesta clàusula va començar a desaparèixer dels contractes i es fa patent el progressiu augment d'adquisició de possessions en domini útil per part dels absentistes que les arrendaven a qui les treballava. L'apropiació del domini útil per al seu ulterior arrendament seria una mesura provisional que, amb el temps, esdevindria la plena propietat de les terres. Aquest és un fet que es veu molt ben documentat a Ciutadella, on es palès al llarg del segle XVII la poca presència de pagesos emfiteutes i la progressiva acumulació del domini útil de moltes terres en mans dels estaments privilegiats, especialment de l'aristocràcia ciutadellenca. Una vegada consolidats els drets sobre la propietat després de la legalització que suposà el Capbreu de 1600, les famílies de l'aristocràcia ciutadellenca (tant l'antiga com la recent), des de mitjans del segle XVII, van començar a desenvolupar una estratègia matrimonial de casar-se entre familiars adreçada a acumular propietats. Així mateix van començar a adquirir el domini útil que molts pagesos emfiteutes anaven alienant. En conseqüència, es van crear uns gran patrimonis que les principals cases de la noblesa local -la segona rama dels Olives, és a dir, la que ostentarà el comtat de Torre-saura, n'és un exemple molt palpable- volien vincular a un hereu, establint la successió fideïcomissària per evitar la dispersió de les propietats. Aquesta tendència s'accentuaria durant la segona meitat del segle XVII i al llarg del segle XVIII, quan la noblesa ciutadellenca es converteix en un estament cada cop més tancat i immobilista, el que provoca que que cada cop més els pagesos que treballen la terra esdevenen arrendataris del vells emfiteutes, ara absentistes.

Aquest procés de transformació del règim de tinença de les terres va culminar en el segle XVIII, i és en aquest segle quan el sistema de l'antic règim és substituït progressivament pel sistema de mitgeria, el qual es consolida de manera definitiva en el segle XIX. Els posseïdors del domini útil del les terres, és a dir, el emfiteutes, esdevindrien progressivament absentistes, i els que treballaven la terra en arrendataris dels anteriors. Els propietaris esdevindrien els “senyors” de la finca i els pagesos que treballaven la terra els “amos”.

D'aquesta manera, el camp de Menorca va passar a ser l'espai en el qual hi viurien les famílies pageses, no propietàries, i que quedaven subjectes a un acord amb el propietari, el “senyor”, que es materialitzava amb el contracte de mitgeria, segons el qual el pagès tenia plena responsabilitat de l'activitat agrícola i ramadera de l'explotació a canvi de la repartició de la producció resultant d'aquesta activitat a parts iguals amb la propietat. Aquest sistema d'explotació ha estat la base que ha mantingut les grans famílies terratinents de l'illa -la major part de les quals han format part de la noblesa ciutadellenca- fins ben entrat el segle XX. La casa del comtat de Torre-saura és, possiblement, l'exemple més paradigmàtic de família terratinent de la noblesa menorquina.

ISAAR (CPF)

Esborrany

Parcial

2021-12-15

• català

• llatí

Casasnovas, M. À. Història de Menorca. Mallorca: Moll, 2005, 548 p. Tomir; 59. ISBN: 84-273-1059-5.
Terrón Ponce, J.L. Origen, desarrollo y consolidación de la propiedad inmueble en la isla de Menorca (1287-1837): contribución a su estudio. [Maó]: Institut Menorquí d'Estudis, DL1990, 334 p. Cova de Pala; 2. Història i arqueologia. ISBN: 84-86752-12-2.
Torrent, C. “El Condado de Torre-saura (I-LXII)” (1996-1998). Setmanari El Iris. Ciutadella de Menorca.