Monografia BCTS-1552 - 50º Aniversario del Convenio de Ginebra y Creación de la Cruz Roja Española : Velada Conmemorativa Celebrada en Madrid el 19 de Mayo de 1914 : con Asistencia de SS. MM. y AA. RR.

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES 7015. ACTS 05-BCTS-1552

Títol

50º Aniversario del Convenio de Ginebra y Creación de la Cruz Roja Española : Velada Conmemorativa Celebrada en Madrid el 19 de Mayo de 1914 : con Asistencia de SS. MM. y AA. RR.

Data(es)

  • 1914 (Creació)

Nivell de descripció

Monografia

Volum i suport

1 exemplar ; 96 pàg. ; 24 cm.

Àrea de context

Nom del productor

(Segles XVI-XX)

Història biogràfica

La nissaga familiar s’inicia amb Juan Quart i Riudavets qui, el 1525, posseïa la Cavalleria de Torre d'en Quart, i que obtingué del rei Felip II el Privilegi Militar de Cavaller l'any 1590. Amb la mort de José Mª Olives i Ponsich (1914-1995), 6è comte de Torre-saura, el títol nobiliari passa a Carlos Salort i Olives (1913-1999). L'heretat del comtat passa a Juan Valero Fortuny i d'aquest a Fastfor SA.

A la mort de Juan Quart i Miralles (1620-1672), nét de Juan Quart i Riudavets, les propietats de la família Quart eren (Terrón Ponce, J.L. (1990) Origen, desarrollo y consolidación de la propiedad inmueble en la isla de Menorca (1287-1837): contribución a su estudio. Pàg. 104):

Cavalleries:

• Quart Geraldo
• Algaiarens
• Binicorrás i Torretrencada
• Son Saura i Binifabini

Possessions de reialenc:

• Torre d'en Quart
• Albufera
• Hort del costat de l’Albufera
• Son Angladó
• Rafal des Capità
• Aljubs

Lorenzo Quart i Olives (c. 1657-1692), fill de Juan Quart i Miralles, només té una filla fruit del seu matrimoni amb Josefa Squella i Olives (1659-1682): Margarita Quart i Squella (c. 1678-1731) amb qui s'extingeix el llinatge i l’herència Quart passa a la família Olives, atès que Margarita Quart i Squella es casa amb Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728), nét de Bernardo Olives i Ametller (1613-1648), ennoblit amb el Reial Privilegi de Noblesa de Sang el 1636, poc després d'assumir la titularitat de la nissaga Olives i sent el primogènit de Marcos Olives i Vell (1583-1632), afavorit aquest per Felip IV amb el Reial Privilegi Militar de Cavaller el 1626. Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller fou marit de Juana Martí i Quart (1612-1642), descendent d'Onofre Martí i Totxó, germà del paborde Marcos Martí i Totxó (1531-1617). Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller i Juana Martí i Quart eren els avis per part de mare de Lorenzo Quart i Olives, pare de Margarita Quart i Squella. És a dir, que els orígens de la família són la unió del llinatges Olives, segona rama (per Marcos Olives i Vell, cavaller) i Quart (per Juan Quart i Riudavets, cavaller).

Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728) és l'avi de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), casat amb Francisca Olives i Squella (1743-1834), pares de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1767-1833), qui obté del rei Ferran VIIè el títol de comte de Torre-saura a través del Reial Decret de 7 d'octubre de 1818, amb el vescomtat previ de Sant Felip, cancel·lat per Reial despatx de 21 de desembre de 1818.

Les propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1r comte de Torre-saura, 1818-1833) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):

• Son Angladó (Ciutadella)
• Sant Ignaci (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Quart (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Son Saura Vell / Torre-saura (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Santa Anna (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Torralba (Ciutadella)
• Torralbet (Ciutadella)
• Rafal des Capità (Ciutadella)
• Alpare (Ciutadella)
• Alparico (Ciutadella)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Bellavista (Ciutadella)
• Hort de Cala en Busquets (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• Sant Joan Gran (Ciutadella)
• Hort de Santandria (Ciutadella)
• Hort des Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí Nou (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)

Les principals propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (5è comte de Torre-saura, 1902- 1966) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):

• Torre Nova (Ciutadella)
• S'Hort d'en Vigo (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Tot Lluch (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Torre-saura (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Bellavista (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• Son Fedelich (Ciutadella)
• Hort des Rafal / Hort de ses Taronges (Ciutadella)
• Hort Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort Camí de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort de Santandria / Es Pinaret (Ciutadella)
• Hort de Torre-saura / Molí de Torre-saura (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Casal carrer Major (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)

Representants del comtat de Torre-saura:

1r COMTE DE TORRE-SAURA (1818-1833)

Bernardo Ignacio Olives i Olives, Martorell i Squella (Ciutadella, 17/9/1767-15/12/1833).
Batiat a la Catedral de Menorca. Fill de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), jurat militar en 1766, 1770, 1778 i 1785, conseller militar en 1765, 1769, 1786 i 1805; i batlle general en 1768, 1776, 1780 i 1782); i de Francisca Olives i Squella (1743-1834). Va ser jurat militar en 1792-1793, 1796-1797, 1799-1800, 1801-1802 i 1802-1803, conseller de la Universitat General de Menorca en 1793-1794 i 1805, i alcalde de Ciutadella en 1822-1823. Casat el 6 de desembre de 1795 a Ciutadella amb Rafaela Squella i Olives (1770-1824), filla de Gabriel Squella i Carreras (1746-1829, jurat militar i conseller militar) i de Mariana Olives i Martorell (1750-1827).

2n COMTE DE TORRE-SAURA (1833-1864)

Bernardo Magín Olives i Squella, Olives i Olives (Ciutadella, 17/8/1796-8/2/1864).
Batiat a la Catedral de Menorca. Hisendat i gentilhome de Cambra de S.M. el Rei. Hereta el títol de Comte de Torre-saura a la mort del seu pare. Mor a Ciutadella havent fet testament davant el notari Mateo Carrión. Casat el 27/1/1818, al palau episcopal de Ciutadella amb dispensa de parentiu de 2n grau de consanguinitat, amb la seva cosina Francisca Olives i Seguí (1806-1858), natural de Maó, filla de Guillermo Olives i Olives, germà del primer comte de Torre-saura, i Catalina Seguí i Seguí. Va ser conseller de la Universitat General de Menorca en 1826-1827.

3r COMTE DE TORRE-SAURA (1864-1876)

Bernardo Magín Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 22/6/1851-17/12/1876).
Va succeir al seu avi Bernardo Magín Olives i Squella per Reial Carta de successió de 8/2/1864, per haver premort el seu pare Bernardo Ignacio Olives i Olives. Bernardo Ignacio Olives i Olives (Ciutadella, 22/4/1824-23/10/1859) es casà el 17/6/1850 amb Carolina Saura i Carreras (Ciutadella, 3/10/1825-5/12/1906), filla de Gabriel Saura i Carreras (1785-1862) i d'Ana Carreras i Vigo (1786-1877). Fadrí. El títol el va heretar el seu germà menor Gabriel Olives i Saura. Era un fillet quan va rebre el títol, per la qual cosa el va dirigir la seva mare i el seu oncle Guillermo Olives i Olives. És conegut l'episodi de 1870, segon any de la revolució de 1868, quan va intentar celebrar les festes de Sant Joan al lloc de Torre-saura i va tenir que ser dissolta per la guàrdia civil.

4rt COMTE DE TORRE-SAURA (1876-1902)

Gabriel Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 27- 29/11/1854-23/2/1902).
Batiat a la Catedral de Menorca. Graduat en la Escuela Superior de Diplomacia de Madrid. Agregat al Ministeri d'Estat en la Cort d'Anglaterra (agregat al personal de l'ambaixada d'Espanya a Londres en 1874). Retorna a Ciutadella a la mort del seu germà i a l'heretar el títol comtal. Conseller de l'Ajuntament de Ciutadella en 1881-1884, alcalde de Ciutadella en 1884-1885, 1885-1890 i 1898-1902. Gentilhome de Cambra amb Exercici de S.M. el Rei Alfons XII. Va succeir en el títol per Reial Carta de 13/8/1877 per defunció del seu germà Bernardo Magín Olives i Saura. Casat en la Catedral de Menorca el 13/4/1880 amb Carolina Olives i Magarola (1859-1947), filla de Bernardo José Olives i Vigo (1820-1895) i de Mª Dolores Magarola i Sarriera.

5è COMTE DE TORRE-SAURA (1902-1966) MARQUÉS DE MOYÁ (1909-1966)

Bernardo Ignacio Olives i Olives, Saura i Magarola (Ciutadella, 8/2/1881-Barcelona, 30/3/1966).
Va succeir en el comtat el 1902. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 21/4/1909, Cavaller de Calatrava el 24/6/1909, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 18/5/1925, Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu Blanc i alcalde de Ciutadella. Casat a Barcelona el 29/5/1909 amb Mª Pilar Ponsich i Sarriera, Milans i Castells (Barcelona, 9/9/1887-6/12/1952), 7a marquesa de Moyá de la Torre, dama de la Reial Mestrança de València, i filla de José Mª Ponsich i Castells i María del Milagro Sarriera i Milans.

6è COMTE DE TORRE-SAURA (1967-1995) MARQUÉS DE MOYÁ (1952-1995)

José Mª Olives i Ponsich, Olives i Sarriera (Barcelona, 7/6/1914-17/1/1995).
Marqués de Moya de la Torre en 1952, comte de Torre-saura per ordre del 14/2/1967 i Carta de Successió de 23/3/1967. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 30/5/1944, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 22/2/1941, medalla de Patiments per la Pàtria.

Història arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

Valoració, destrucció i programació

Ingressos

Sistema d'organització

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Lliure / Es permet la consulta als investigadors prèvia sol·licitud.

Condicions de reproducció

Idioma del material

  • espanyol

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Àrea de notes

Nota

Lloc de publicació: Madrid

Nota

Editorial: Imprenta Clásica Española

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Punts d'accés de gènere

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

Regles o convencions

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

11/4/2024

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats