![Llibre Primer de Protrocol de [...] Antonio Aragones y Pax nott. Comensant a 11 Juny de 1717 Fins...](/uploads/r/arxiu-fundaci-n-jos-mar-a-de-olives-y-de-ponsich-conde-de-torre-saura/9/1/6/916c5f77d67312701873cf986a24e30b061698a1f4ac6b762fc51fd8bf02990b/ES_ACTS_P5_142.jpg)
Área de identidad
Código de referencia
Título
Fecha(s)
- Siglo XVI - (Creación)
Nivel de descripción
Fondo
Volumen y soporte
70 metros lineales de documentación (aprox.), volumen tratado hasta noviembre de 2021 16,23 metros lineales (52.166 documentos), papel y pergamino.
Área de contexto
Nombre del productor
Historia biográfica
La nissaga familiar s’inicia amb Juan Quart i Riudavets qui, el 1525, posseïa la Cavalleria de Torre d'en Quart, i que obtingué del rei Felip II el Privilegi Militar de Cavaller l'any 1590. Amb la mort de José Mª Olives i Ponsich (1914-1995), 6è comte de Torre-saura, el títol nobiliari passa a Carlos Salort i Olives (1913-1999). L'heretat del comtat passa a Juan Valero Fortuny i d'aquest a Fastfor SA.
A la mort de Juan Quart i Miralles (1620-1672), nét de Juan Quart i Riudavets, les propietats de la família Quart eren (Terrón Ponce, J.L. (1990) Origen, desarrollo y consolidación de la propiedad inmueble en la isla de Menorca (1287-1837): contribución a su estudio. Pàg. 104):
Cavalleries:
• Quart Geraldo
• Algaiarens
• Binicorrás i Torretrencada
• Son Saura i Binifabini
Possessions de reialenc:
• Torre d'en Quart
• Albufera
• Hort del costat de l’Albufera
• Son Angladó
• Rafal des Capità
• Aljubs
Lorenzo Quart i Olives (c. 1657-1692), fill de Juan Quart i Miralles, només té una filla fruit del seu matrimoni amb Josefa Squella i Olives (1659-1682): Margarita Quart i Squella (c. 1678-1731) amb qui s'extingeix el llinatge i l’herència Quart passa a la família Olives, atès que Margarita Quart i Squella es casa amb Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728), nét de Bernardo Olives i Ametller (1613-1648), ennoblit amb el Reial Privilegi de Noblesa de Sang el 1636, poc després d'assumir la titularitat de la nissaga Olives i sent el primogènit de Marcos Olives i Vell (1583-1632), afavorit aquest per Felip IV amb el Reial Privilegi Militar de Cavaller el 1626. Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller fou marit de Juana Martí i Quart (1612-1642), descendent d'Onofre Martí i Totxó, germà del paborde Marcos Martí i Totxó (1531-1617). Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller i Juana Martí i Quart eren els avis per part de mare de Lorenzo Quart i Olives, pare de Margarita Quart i Squella. És a dir, que els orígens de la família són la unió del llinatges Olives, segona rama (per Marcos Olives i Vell, cavaller) i Quart (per Juan Quart i Riudavets, cavaller).
Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728) és l'avi de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), casat amb Francisca Olives i Squella (1743-1834), pares de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1767-1833), qui obté del rei Ferran VIIè el títol de comte de Torre-saura a través del Reial Decret de 7 d'octubre de 1818, amb el vescomtat previ de Sant Felip, cancel·lat per Reial despatx de 21 de desembre de 1818.
Les propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1r comte de Torre-saura, 1818-1833) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):
• Son Angladó (Ciutadella)
• Sant Ignaci (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Quart (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Son Saura Vell / Torre-saura (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Santa Anna (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Torralba (Ciutadella)
• Torralbet (Ciutadella)
• Rafal des Capità (Ciutadella)
• Alpare (Ciutadella)
• Alparico (Ciutadella)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Bellavista (Ciutadella)
• Hort de Cala en Busquets (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• Sant Joan Gran (Ciutadella)
• Hort de Santandria (Ciutadella)
• Hort des Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí Nou (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)
Les principals propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (5è comte de Torre-saura, 1902- 1966) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):
• Torre Nova (Ciutadella)
• S'Hort d'en Vigo (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Tot Lluch (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Torre-saura (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Bellavista (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• Son Fedelich (Ciutadella)
• Hort des Rafal / Hort de ses Taronges (Ciutadella)
• Hort Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort Camí de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort de Santandria / Es Pinaret (Ciutadella)
• Hort de Torre-saura / Molí de Torre-saura (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Casal carrer Major (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)
Representants del comtat de Torre-saura:
1r COMTE DE TORRE-SAURA (1818-1833)
Bernardo Ignacio Olives i Olives, Martorell i Squella (Ciutadella, 17/9/1767-15/12/1833).
Batiat a la Catedral de Menorca. Fill de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), jurat militar en 1766, 1770, 1778 i 1785, conseller militar en 1765, 1769, 1786 i 1805; i batlle general en 1768, 1776, 1780 i 1782); i de Francisca Olives i Squella (1743-1834). Va ser jurat militar en 1792-1793, 1796-1797, 1799-1800, 1801-1802 i 1802-1803, conseller de la Universitat General de Menorca en 1793-1794 i 1805, i alcalde de Ciutadella en 1822-1823. Casat el 6 de desembre de 1795 a Ciutadella amb Rafaela Squella i Olives (1770-1824), filla de Gabriel Squella i Carreras (1746-1829, jurat militar i conseller militar) i de Mariana Olives i Martorell (1750-1827).
2n COMTE DE TORRE-SAURA (1833-1864)
Bernardo Magín Olives i Squella, Olives i Olives (Ciutadella, 17/8/1796-8/2/1864).
Batiat a la Catedral de Menorca. Hisendat i gentilhome de Cambra de S.M. el Rei. Hereta el títol de Comte de Torre-saura a la mort del seu pare. Mor a Ciutadella havent fet testament davant el notari Mateo Carrión. Casat el 27/1/1818, al palau episcopal de Ciutadella amb dispensa de parentiu de 2n grau de consanguinitat, amb la seva cosina Francisca Olives i Seguí (1806-1858), natural de Maó, filla de Guillermo Olives i Olives, germà del primer comte de Torre-saura, i Catalina Seguí i Seguí. Va ser conseller de la Universitat General de Menorca en 1826-1827.
3r COMTE DE TORRE-SAURA (1864-1876)
Bernardo Magín Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 22/6/1851-17/12/1876).
Va succeir al seu avi Bernardo Magín Olives i Squella per Reial Carta de successió de 8/2/1864, per haver premort el seu pare Bernardo Ignacio Olives i Olives. Bernardo Ignacio Olives i Olives (Ciutadella, 22/4/1824-23/10/1859) es casà el 17/6/1850 amb Carolina Saura i Carreras (Ciutadella, 3/10/1825-5/12/1906), filla de Gabriel Saura i Carreras (1785-1862) i d'Ana Carreras i Vigo (1786-1877). Fadrí. El títol el va heretar el seu germà menor Gabriel Olives i Saura. Era un fillet quan va rebre el títol, per la qual cosa el va dirigir la seva mare i el seu oncle Guillermo Olives i Olives. És conegut l'episodi de 1870, segon any de la revolució de 1868, quan va intentar celebrar les festes de Sant Joan al lloc de Torre-saura i va tenir que ser dissolta per la guàrdia civil.
4rt COMTE DE TORRE-SAURA (1876-1902)
Gabriel Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 27- 29/11/1854-23/2/1902).
Batiat a la Catedral de Menorca. Graduat en la Escuela Superior de Diplomacia de Madrid. Agregat al Ministeri d'Estat en la Cort d'Anglaterra (agregat al personal de l'ambaixada d'Espanya a Londres en 1874). Retorna a Ciutadella a la mort del seu germà i a l'heretar el títol comtal. Conseller de l'Ajuntament de Ciutadella en 1881-1884, alcalde de Ciutadella en 1884-1885, 1885-1890 i 1898-1902. Gentilhome de Cambra amb Exercici de S.M. el Rei Alfons XII. Va succeir en el títol per Reial Carta de 13/8/1877 per defunció del seu germà Bernardo Magín Olives i Saura. Casat en la Catedral de Menorca el 13/4/1880 amb Carolina Olives i Magarola (1859-1947), filla de Bernardo José Olives i Vigo (1820-1895) i de Mª Dolores Magarola i Sarriera.
5è COMTE DE TORRE-SAURA (1902-1966) MARQUÉS DE MOYÁ (1909-1966)
Bernardo Ignacio Olives i Olives, Saura i Magarola (Ciutadella, 8/2/1881-Barcelona, 30/3/1966).
Va succeir en el comtat el 1902. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 21/4/1909, Cavaller de Calatrava el 24/6/1909, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 18/5/1925, Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu Blanc i alcalde de Ciutadella. Casat a Barcelona el 29/5/1909 amb Mª Pilar Ponsich i Sarriera, Milans i Castells (Barcelona, 9/9/1887-6/12/1952), 7a marquesa de Moyá de la Torre, dama de la Reial Mestrança de València, i filla de José Mª Ponsich i Castells i María del Milagro Sarriera i Milans.
6è COMTE DE TORRE-SAURA (1967-1995) MARQUÉS DE MOYÁ (1952-1995)
José Mª Olives i Ponsich, Olives i Sarriera (Barcelona, 7/6/1914-17/1/1995).
Marqués de Moya de la Torre en 1952, comte de Torre-saura per ordre del 14/2/1967 i Carta de Successió de 23/3/1967. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 30/5/1944, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 22/2/1941, medalla de Patiments per la Pàtria.
Institución archivística
Historia archivística
La documentación se ha hallado repartida en diferentes estancias de la casa del condado de Torre-saura de Ciutadella. El conjunto más accesible de documentos y, supuestamente, el de mayor valor histórico para la familia, se ha encontrado instalado en el armario empotrado del despacho principal de la casa, en la planta baja. Este armario se distribuye en tres módulos: el situado en el extremo izquierdo, justo entrando al despacho por la puerta de acceso desde el vestíbulo, con una única puerta y seis estantes interiores; el módulo central, en el lado derecho del anterior, con una puerta, cinco estantes y cuatro cajones; y el tercer módulo, a la derecha del anterior, idéntico al primero. La documentación custodiada en este armario se encontraba en un aparente buen estado de conservación, tenia una tratamiento archivístico previo ya que algunas agrupaciones de documentos se encontraban instalados en carpetas de madera y contaban con una numeración. El resto de las estancias de la casa en las cuales se ha encontrado documentación son la habitación contigua al despacho principal, actualmente destinada a almacén, y la habitación situada al norte de la anterior, destinada a depósito y cuarto de baño. En la primera habitación la documentación se ha hallado repartida en dos muebles aparadores, uno apoyado en la pared sud y el otro en la pared norte de la habitación. En este mismo espacio se han encontrado dos agrupaciones de cajas de madera en el suelo, una apoyada en la pared oeste y la otra en el rincón nordeste de la habitación, repletas de papeles sin un orden aparente y en un estado de conservación deficiente. La documentación de la habitación contigua a la anterior se ha encontrado aparentemente ordenada en carpetas y archivadores distribuidos en los estantes de piedra que hay encastados en las paredes norte, oeste y sur de dicha habitación. A parte, se ha constatado que hay más documentación dispersa por la casa. Se han identificado manuscritos de interés enmarcados y colgados en las paredes de diversas habitaciones, y encuadernaciones, legajos y documentos sueltos en muebles y estanterías del ala noble de la casa, especialmente, en la biblioteca.
Origen del ingreso o transferencia
Área de contenido y estructura
Alcance y contenido
La documentación tratada abraza el periodo comprendido entre mediados del siglo XVI y mediados del siglo XX. El documento más antiguo es de 1543: "Cartas dotales de Dª Beatriz Campsous con Dn. Juan Quart. 5 Mayo 1543 / Capitol matrimonial de la Sra. Beatriu Quart mare mia". El volumen mayor de documentación es el que abraza de 1902 a la década de 1940, es decir, la documentación generada a partir del momento en el cual Bernardo Ignacio Olives y Olives ostenta el título de V conde de Torre-saura. A grandes rasgos, la documentación tratada hasta el momento se puede dividir en cinco grandes bloques temáticos. En primer lugar, los documentos de carácter judicial relacionados con pleitos y litigios sobre la transmisión y el derecho de herencias y fideicomisos; en segundo lugar, la documentación generada en el ejercicio de cargos públicos; en tercer lugar, los protocolos y otros documentos de carácter notarial; en cuarto lugar, los justificantes de gastos, inversiones y compras, así como la contabilidad y la gestión ordinaria de las propiedades de la familia; y, en quinto lugar, la documentación personal y privada.
Valorización, destrucción y programación
Acumulaciones
Sistema de arreglo
Área de condiciones de acceso y uso
Condiciones de acceso
Libre / restringido al productor
Condiciones
Idioma del material
- catalán
- español
- latín
Escritura del material
Notas sobre las lenguas y escrituras
Características físicas y requisitos técnicos
Instrumentos de descripción
Área de materiales relacionados
Existencia y localización de originales
Existencia y localización de copias
Unidades de descripción relacionadas
Área de notas
Identificador/es alternativo(os)
Puntos de acceso
Puntos de acceso por materia
Puntos de acceso por lugar
Puntos de acceso por autoridad
Tipo de puntos de acceso
Área de control de la descripción
Identificador de la descripción
Identificador de la institución
Reglas y/o convenciones usadas
Estado de elaboración
Nivel de detalle
Fechas de creación revisión eliminación
Equipo Talaia Cultura (diciembre 2021)
Idioma(s)
- catalán
Escritura(s)
- latín
Fuentes
La misma unidad de descripción. ISAD (G); NODAC