Àrea d'identificació
Codi de referència
Títol
Data(es)
- Segles XVI-XX (Creació)
Nivell de descripció
Fons
Volum i suport
70 metres lineals de documentació (aprox.), volum tractat fins el novembre de 2021 16,23 metres lineals (52.166 documents), paper i pergamí.
Àrea de context
Nom del productor
Història biogràfica
La nissaga familiar s’inicia amb Juan Quart i Riudavets qui, el 1525, posseïa la Cavalleria de Torre d'en Quart, i que obtingué del rei Felip II el Privilegi Militar de Cavaller l'any 1590. Amb la mort de José Mª Olives i Ponsich (1914-1995), 6è comte de Torre-saura, el títol nobiliari passa a Carlos Salort i Olives (1913-1999). L'heretat del comtat passa a Juan Valero Fortuny i d'aquest a Fastfor SA.
A la mort de Juan Quart i Miralles (1620-1672), nét de Juan Quart i Riudavets, les propietats de la família Quart eren (Terrón Ponce, J.L. (1990) Origen, desarrollo y consolidación de la propiedad inmueble en la isla de Menorca (1287-1837): contribución a su estudio. Pàg. 104):
Cavalleries:
• Quart Geraldo
• Algaiarens
• Binicorrás i Torretrencada
• Son Saura i Binifabini
Possessions de reialenc:
• Torre d'en Quart
• Albufera
• Hort del costat de l’Albufera
• Son Angladó
• Rafal des Capità
• Aljubs
Lorenzo Quart i Olives (c. 1657-1692), fill de Juan Quart i Miralles, només té una filla fruit del seu matrimoni amb Josefa Squella i Olives (1659-1682): Margarita Quart i Squella (c. 1678-1731) amb qui s'extingeix el llinatge i l’herència Quart passa a la família Olives, atès que Margarita Quart i Squella es casa amb Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728), nét de Bernardo Olives i Ametller (1613-1648), ennoblit amb el Reial Privilegi de Noblesa de Sang el 1636, poc després d'assumir la titularitat de la nissaga Olives i sent el primogènit de Marcos Olives i Vell (1583-1632), afavorit aquest per Felip IV amb el Reial Privilegi Militar de Cavaller el 1626. Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller fou marit de Juana Martí i Quart (1612-1642), descendent d'Onofre Martí i Totxó, germà del paborde Marcos Martí i Totxó (1531-1617). Al seu torn, Bernardo Olives i Ametller i Juana Martí i Quart eren els avis per part de mare de Lorenzo Quart i Olives, pare de Margarita Quart i Squella. És a dir, que els orígens de la família són la unió del llinatges Olives, segona rama (per Marcos Olives i Vell, cavaller) i Quart (per Juan Quart i Riudavets, cavaller).
Bernardo Magín Olives i Martorell (1678-1728) és l'avi de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), casat amb Francisca Olives i Squella (1743-1834), pares de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1767-1833), qui obté del rei Ferran VIIè el títol de comte de Torre-saura a través del Reial Decret de 7 d'octubre de 1818, amb el vescomtat previ de Sant Felip, cancel·lat per Reial despatx de 21 de desembre de 1818.
Les propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (1r comte de Torre-saura, 1818-1833) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):
• Son Angladó (Ciutadella)
• Sant Ignaci (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Quart (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Son Saura Vell / Torre-saura (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Santa Anna (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Torralba (Ciutadella)
• Torralbet (Ciutadella)
• Rafal des Capità (Ciutadella)
• Alpare (Ciutadella)
• Alparico (Ciutadella)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Bellavista (Ciutadella)
• Hort de Cala en Busquets (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• Sant Joan Gran (Ciutadella)
• Hort de Santandria (Ciutadella)
• Hort des Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí Nou (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)
Les principals propietats de la casa comtal en temps de Bernardo Ignacio Olives i Olives (5è comte de Torre-saura, 1902- 1966) són (segons la documentació de l’arxiu del comtat de Torre-saura):
• Torre Nova (Ciutadella)
• S'Hort d'en Vigo (Ciutadella)
• S'Alairó (Es Mercadal)
• S'Albufera (Es Mercadal)
• S'Albufereta (Es Mercadal)
• Alfurí de Dalt (Ciutadella)
• Son Felip (Ciutadella)
• Tot Lluch (Ciutadella)
• Torre d'en Quart (Ciutadella)
• Rafal Amagat (Ciutadella)
• Torre-saura (Ciutadella)
• Es Banyul (Ciutadella)
• Son Saura Nou (Ciutadella)
• Bellavista (Ciutadella)
• Ses Truqueries (Ciutadella)
• Rafal d'en Bonet (Ciutadella)
• Sa Muntanyeta (Ciutadella)
• Son Fedelich (Ciutadella)
• Hort des Rafal / Hort de ses Taronges (Ciutadella)
• Hort Pla de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort Camí de Sant Joan (Ciutadella)
• Hort de Santandria / Es Pinaret (Ciutadella)
• Hort de Torre-saura / Molí de Torre-saura (Ciutadella)
• Tanques de tramuntana (Ciutadella)
• Tanques camí des Degollador (Ciutadella)
• Casal carrer Major (Ciutadella)
• Molí Nou (Ciutadella)
Representants del comtat de Torre-saura:
1r COMTE DE TORRE-SAURA (1818-1833)
Bernardo Ignacio Olives i Olives, Martorell i Squella (Ciutadella, 17/9/1767-15/12/1833).
Batiat a la Catedral de Menorca. Fill de Bernardo Magín Olives i Martorell (1738-1794), jurat militar en 1766, 1770, 1778 i 1785, conseller militar en 1765, 1769, 1786 i 1805; i batlle general en 1768, 1776, 1780 i 1782); i de Francisca Olives i Squella (1743-1834). Va ser jurat militar en 1792-1793, 1796-1797, 1799-1800, 1801-1802 i 1802-1803, conseller de la Universitat General de Menorca en 1793-1794 i 1805, i alcalde de Ciutadella en 1822-1823. Casat el 6 de desembre de 1795 a Ciutadella amb Rafaela Squella i Olives (1770-1824), filla de Gabriel Squella i Carreras (1746-1829, jurat militar i conseller militar) i de Mariana Olives i Martorell (1750-1827).
2n COMTE DE TORRE-SAURA (1833-1864)
Bernardo Magín Olives i Squella, Olives i Olives (Ciutadella, 17/8/1796-8/2/1864).
Batiat a la Catedral de Menorca. Hisendat i gentilhome de Cambra de S.M. el Rei. Hereta el títol de Comte de Torre-saura a la mort del seu pare. Mor a Ciutadella havent fet testament davant el notari Mateo Carrión. Casat el 27/1/1818, al palau episcopal de Ciutadella amb dispensa de parentiu de 2n grau de consanguinitat, amb la seva cosina Francisca Olives i Seguí (1806-1858), natural de Maó, filla de Guillermo Olives i Olives, germà del primer comte de Torre-saura, i Catalina Seguí i Seguí. Va ser conseller de la Universitat General de Menorca en 1826-1827.
3r COMTE DE TORRE-SAURA (1864-1876)
Bernardo Magín Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 22/6/1851-17/12/1876).
Va succeir al seu avi Bernardo Magín Olives i Squella per Reial Carta de successió de 8/2/1864, per haver premort el seu pare Bernardo Ignacio Olives i Olives. Bernardo Ignacio Olives i Olives (Ciutadella, 22/4/1824-23/10/1859) es casà el 17/6/1850 amb Carolina Saura i Carreras (Ciutadella, 3/10/1825-5/12/1906), filla de Gabriel Saura i Carreras (1785-1862) i d'Ana Carreras i Vigo (1786-1877). Fadrí. El títol el va heretar el seu germà menor Gabriel Olives i Saura. Era un fillet quan va rebre el títol, per la qual cosa el va dirigir la seva mare i el seu oncle Guillermo Olives i Olives. És conegut l'episodi de 1870, segon any de la revolució de 1868, quan va intentar celebrar les festes de Sant Joan al lloc de Torre-saura i va tenir que ser dissolta per la guàrdia civil.
4rt COMTE DE TORRE-SAURA (1876-1902)
Gabriel Olives i Saura, Olives i Carreras (Ciutadella, 27- 29/11/1854-23/2/1902).
Batiat a la Catedral de Menorca. Graduat en la Escuela Superior de Diplomacia de Madrid. Agregat al Ministeri d'Estat en la Cort d'Anglaterra (agregat al personal de l'ambaixada d'Espanya a Londres en 1874). Retorna a Ciutadella a la mort del seu germà i a l'heretar el títol comtal. Conseller de l'Ajuntament de Ciutadella en 1881-1884, alcalde de Ciutadella en 1884-1885, 1885-1890 i 1898-1902. Gentilhome de Cambra amb Exercici de S.M. el Rei Alfons XII. Va succeir en el títol per Reial Carta de 13/8/1877 per defunció del seu germà Bernardo Magín Olives i Saura. Casat en la Catedral de Menorca el 13/4/1880 amb Carolina Olives i Magarola (1859-1947), filla de Bernardo José Olives i Vigo (1820-1895) i de Mª Dolores Magarola i Sarriera.
5è COMTE DE TORRE-SAURA (1902-1966) MARQUÉS DE MOYÁ (1909-1966)
Bernardo Ignacio Olives i Olives, Saura i Magarola (Ciutadella, 8/2/1881-Barcelona, 30/3/1966).
Va succeir en el comtat el 1902. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 21/4/1909, Cavaller de Calatrava el 24/6/1909, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 18/5/1925, Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu Blanc i alcalde de Ciutadella. Casat a Barcelona el 29/5/1909 amb Mª Pilar Ponsich i Sarriera, Milans i Castells (Barcelona, 9/9/1887-6/12/1952), 7a marquesa de Moyá de la Torre, dama de la Reial Mestrança de València, i filla de José Mª Ponsich i Castells i María del Milagro Sarriera i Milans.
6è COMTE DE TORRE-SAURA (1967-1995) MARQUÉS DE MOYÁ (1952-1995)
José Mª Olives i Ponsich, Olives i Sarriera (Barcelona, 7/6/1914-17/1/1995).
Marqués de Moya de la Torre en 1952, comte de Torre-saura per ordre del 14/2/1967 i Carta de Successió de 23/3/1967. Cavaller de la Reial Mestrança de València el 30/5/1944, Cavaller d'Honor i Devoció de la Sobirana Ordre Militar de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta (Ordre de Malta) el 22/2/1941, medalla de Patiments per la Pàtria.
Institució arxivística
Història arxivística
La documentació s'ha trobat repartida en diferents estances del casal del comtat de Torre-saura de Ciutadella. El conjunt més accessible de documents i, suposadament, el que hauria tingut més valor històric per a la família, s'ha trobat instal·lat a l'armari empotrat del despatx principal de la casa, en la planta baixa. Aquest armari es distribueix en tres mòduls: el situat a l'extrem esquerre, tot just entrant al despatx per la porta d'accés des del vestíbul, amb una única porta i sis prestatgeries interiors; el mòdul central, al costat endret de l'anterior, amb una porta i cinc prestatgeries i, a sota, quatre calaixos; i el tercer mòdul, a la dreta de l'anterior, idèntic al primer. La documentació custodiada en aquest armari estava aparentment en un bon estat de conservació, tenia un tractament arxivístic previ ja que algunes agrupacions de documents estaven instal·lades en carpetes de llenya i comptaven amb una numeració.
La resta d'estances on s'ha localitzat documentació de la casa són l'habitació contigua al despatx principal, actualment destinada a magatzem, i l'habitació al nord de l'anterior, destinada a dipòsit i a quarto de bany. En la primera habitació, la documentació s'ha trobat repartida en dos mobles aparadors, un recolzat en la paret sud i l'altre en la paret nord de l'habitació. En aquest mateix espai s'han trobat dos munts de caixes de fusta al terra, un recolzat en la paret oest i l'altre en el racó nord-est de l'habitació, plenes de papers sense ordre i en molt mal estat de conservació. La documentació de l'habitació contigua a l'anterior s'ha trobat aparentment ordenada en carpetes i arxivadors distribuïts en els prestatges de pedra que hi ha encastats a les parets nord, oest i sud de l'habitació.
A part, s'ha constatat que hi ha, també, documentació dispersa per la casa. S'han identificat manuscrits d'interès emmarcats i penjats en parets en diferents habitacions, i enquadernacions, lligalls i documents solts en mobles i prestatgeries d'arreu de l'ala noble, especialment, a la biblioteca.
Origen de l'ingrés o de la transferència
Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut
La documentació tractada abraça el període comprès entre mitjans del segle XVI a mitjans del segle XX. El document més antic és de 1543: “Cartas dotales de Dª Beatriz Campsous con Dn. Juan Quart. 5 Mayo 1543 / Capitol matrimonial de la Sra. Beatriu Quart mare mia”.
El volum més gran de documentació és la que abraça de 1902 a la dècada de 1940, és a dir, la documentació generada a partir del moment que Bernat Ignaci Olives i Olives ostenta el títol de Vè comte de Torre-saura.
A grans trets, la documentació tractada fins ara es pot dividir en cinc grans blocs temàtics. En primer lloc, els documents de caire judicial relacionats amb plets i litigis sobre la transmissió i el dret d'herències i fideïcomisos; en segon lloc, la documentació generada en l'exercici de càrrec públics; en tercer lloc, els protocols i altres documents de caràcter notarial; en quart lloc, els justificatius de despeses, inversions i compres, així com la comptabilitat i la gestió ordinària de les propietats de la nissaga; i, en cinquè lloc, la documentació personal i privada.
Valoració, destrucció i programació
Ingressos
Sistema d'organització
Àrea de condicions d'accés i ús
Condicions d'accés
Lliure / restringit al productor
Condicions de reproducció
Idioma del material
- català
- espanyol
- llatí
Escriptura dels documents
Nota sobre les llengües i escriptures
Característiques físiques i requeriments tècnics
Instruments de descripció
Àrea de documentació relacionada
Existència i localització dels originals
Existència i localització de reproduccions
Unitats de descripció relacionades
Àrea de notes
Identificador(s) altenatiu
Punts d'accés
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Punts d'accés per autoritat
Punts d'accés de gènere
Àrea de control de la descripció
Identificador de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
Estat d'elaboració
Nivell de detall
Dates de creació revisió eliminació
Equip Talaia Cultura (desembre 2021)
Idioma(es)
- català
Escriptura(es)
- llatí
Fonts
La mateixa unitat de descripció.
ISAD (G); NODAC